La Creació dels Mossos / Àngel Magarzo i Vaqué
Magarzo i Vaquer, Àngel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 504 (març 1991), p. 16-17

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Amor al Rey y a la Pàtria vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet, en Reus. 1713-1749 / [ressenya de] Manuel Riu
Riu i Riu, Manuel


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 2 (1955) , p. 112-114 (Bibliografia) 
El text de la ressenya està en castellà.
Ressenya de:
. Amor al Rey y a la Pàtria vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet, en Reus. 1713-1749 / Celedoni Vilà. Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 1954

La Guerra de Successió: origen dels Mossos d'Esquadra / [Joan Papell Tardiu]
Papell i Tardiu, Joan


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 72-82

La Polémica sobre Pedro Antonio Veciana y el origen de las Escuadras del Baile de Valls / Núria Sales
Sales i Folch, Núria


1959
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Secció d'Historia, 1959
44 f., [2] f. pleg. : map. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Els Mossos d'Esquadra, història i evolució d'una institució tricentenària [Fitxer informàtic] / A cura de Judit Vidal Bonavila i Jaume Camps Girona



Tarragona : Publicacions de la URV2022
1 recurs electrònic (289 p.) (Estudis sobre conflictes socials, 11) 
Disponible també en versió impressa.
ISBN 9788484249276

Les dotze aportacions que presenta aquest volum recullen les anàlisis de les vicissituds del cos policial dels Mossos d'Esquadra i els seus membres del segle XVIII ençà. Un recull dels moments més rellevants de la nostra historia: la seva constitució arran del conflicte de la Quàdruple Aliança, la importància de la nissaga Veciana al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el paper que van jugar en conflictes bèl·lics com la Guerra del Francès o les guerres carlines, el paper durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, o la transició democràtica i el naixement de la policia autonòmica.

Els Mossos d'Esquadra, història i evolució d'una institució tricentenària / A cura de Judit Vidal Bonavila i Jaume Camps Girona



Tarragona : Publicacions de la URV2022
292 p. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 11) 
Disponible també en versió electrònica.
ISBN 9788484249276

Les dotze aportacions que presenta aquest volum recullen les anàlisis de les vicissituds del cos policial dels Mossos d'Esquadra i els seus membres del segle XVIII ençà. Un recull dels moments més rellevants de la nostra historia: la seva constitució arran del conflicte de la Quàdruple Aliança, la importància de la nissaga Veciana al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el paper que van jugar en conflictes bèl·lics com la Guerra del Francès o les guerres carlines, el paper durant la II República i la Guerra Civil Espanyola, o la transició democràtica i el naixement de la policia autonòmica.

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)
Bibliografia.

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Publicacions URV, 2021
1 recurs en línia (397 p.) (Estudis sobre conflictes socials, 9) 
Versió revisada de la tesi de l'autor. També disponible la versió impressa. Bibliografia.
ISBN 9788484249153

Aquest és un llibre imprescindible per conèixer un dels episodis més notables de la història de la Catalunya setcentista. Un llibre que constitueix un estudi complet de la gènesi d'una institució bàsica per comprendre la trajectòria de la instauració borbònica a Catalunya al llarg del primer terç del segle XVIII. Però també per establir de forma fefaent la vinculació de les Escuadras de Paisanos Armados amb el principal cos policial específicament català, el Cos de Mossos d'Esquadra, fundat amb el nom primitiu per una Reial ordre de Felip V i no per la voluntat d'un grup de partidaris dels Borbons. D'aquesta forma, l'obra és una aportació fonamental a la història de les forces d'ordre públic de l'Espanya i de la Catalunya de l'Antic Règim. (Editorial).

1719 : la Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra / David Hidalgo Cela
Hidalgo i Cela, David


Tarragona : Publicacions URV, 2021
397 p. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 9) 
Versió revisada de la tesi de l'autor. També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484249153

Aquest és un llibre imprescindible per conèixer un dels episodis més notables de la història de la Catalunya setcentista. Un llibre que constitueix un estudi complet de la gènesi d'una institució bàsica per comprendre la trajectòria de la instauració borbònica a Catalunya al llarg del primer terç del segle XVIII. Però també per establir de forma fefaent la vinculació de les Escuadras de Paisanos Armados amb el principal cos policial específicament català, el Cos de Mossos d'Esquadra, fundat amb el nom primitiu per una Reial ordre de Felip V i no per la voluntat d'un grup de partidaris dels Borbons. D'aquesta forma, l'obra és una aportació fonamental a la història de les forces d'ordre públic de l'Espanya i de la Catalunya de l'Antic Règim. (Editorial).

La Imposició militar de l'absolutisme a Catalunya i els seus efectes a Olot i la Garrotxa (1640-1736) / Josep Catà Tur
Catà i Tur, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 121-140 (Recerques) 

L'objectiu d'imposar el model absolutista castellà a Catalunya, anunciat per escrit l'any 1624 pel privat reial comte-duc Olivares, es va resoldre, manu militari, durant el segle transcorregut entre 1640 i 1736. En aquest període, la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), la Guerra dels Catalans (1713-1715) i la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718- 1720), constitueixen exemples clars de la utilització, per part dels exèrcits reials absolutistes, del "terrorisme militar" com a mètode més adequat a l'hora d'imposar el paradigma polític de l'absolutisme al Principat, tant a una banda com a l'altra dels Pirineus. Com comprovarem, els efectes a la Garrotxa, així com el protagonisme d'aquesta contrada, per mor de les circumstàncies, seran diferents en cada un d'aquells episodis bèl·lics. I amb força més intensitat en el cas del darrer conflicte armat. primera línia de front. Després de la derrota republicana a la batalla, el dietari de l'Esteve es converteix en una magnífica font d'informació del caràcter de la retirada republicana fins a la frontera francesa, en els primers dies del mes de febrer del 1939. El retorn des d'aquest exili, via Irun i el camp de presoners de Deusto, a Bilbao, també mostra les penalitats i les dures condicions que esperaven la població en els primers anys de franquisme.

Epítome universal per Catalunya : 1719-1720 / de Francisco Verdaguer i Bosch, pagès de Llançà ; estudi introductori i edició de Pere Gifre Ribas
Verdaguer Bosch, Francisco


Llançà : Ajuntament de Llançà, 2015
107 p. : il. col. ; 21 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788460676331

L'Endemà de la derrota catalana de 1714 i les dures imposicions borbòniques a Begues / per Víctor Mata i Ventura
Mata i Ventura, Víctor


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 175-188

Bibliografia i fonts.

L'Alçament dels Carrasclets contra Felip V / Joaquim Albareda i Salvadó
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: 205598 Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 1997. p. 63-80

La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2019
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.

Las Fronteras pirenaicas ante la guerra de la Cuádruple Alianza (1718-1720) / David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Principe de Viana. Pamplona. Año LXXIX, núm. 272 (2018) , p. 1195-1210 (Un mundo de fronteras. Los Pirineos occidentales en la modernidad (siglos XVI-XVIII)) 
Número dedicat a: "Viejos y nuevos espacios de frontera". Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà, euskera i anglès.

Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia, 1718 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 44, núm. 1 (2019) , p. 129-158
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Un tema recurrent de la historiografia catalana és el debat sobre els efectes que va tenir la política militar de Felip V sobre l'economia de Catalunya després de 1714. Aquesta qüestió no obstant això forma part d'un debat més ampli: valorar les maneres en què la Corona va aconseguir mobilitzar els seus recursos militars, qui es va beneficiar d'això i que efectes tenia sobre el territori. En el fons es tracta d'analitzar les formes en què es va configurar l'Estat borbònic. A partir de l'anàlisi de la mobilització de recursos militars per a l'expedició de conquesta de Sicília en 1718, el present article pretén donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.

L'Edicte d'1 d'abril de 1720 i el tancament de fronteres : ¿Por al contagi de la pesta o al retorn dels fusellers reformats? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 159-177
Notes. Inclou transcripció de l'edicte. Resum en català i anglès.

L'arribada de la notícia de la pesta de Marsella a Barcelona, la darreria del juliol de 1720, va mobilitzar les autoritats borbòniques que, ben aviat, van decidir tancar la frontera terrestre i marítima amb França, i així va restar fins al 1723. La por al contagi de pesta va portar a imposar un seguit de mesures per barrar l'extensió de l'epidèmia, bàsicament el control de persones, mercaderies i correus que poguessin arribar de les zones infectades i de França, en general. El cert és que la pesta de Marsella no va depassar en cap moment els marcs de la Provença. Les mesures de control de la frontera terrestre, la línia pirinenca, és clar, però també la costa mediterrània, van servir per reprimir qualsevol brot de dissidència austriacista que hi hagués en territori català (Joan Mercader ha qualificat la repressió empresa la primavera de 1720 de molt més cruenta que la posterior a la caiguda de Barcelona el 1714), alhora que els fusellers de muntanya que havien quedat a l'altra banda de la frontera, a Perpinyà sobretot, després de la fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança, no van poder tornar fins el 1723. Cordó sanitari, però, sobretot, mesura per reprimir la dissidència interna, en cap moment qualificada d'austriacista o d'imperial, sinó assimilada a la persecució del bandolerisme (de "facinerosos", són qualificats els imperials i austriacistes). S'ha de tenir en compte que la incursió pirinenca de les tropes de Berwick el 1719 va anar precedida i acompanyada d'una revolta generalitzada al Principat, bàsicament protagonitzada per sectors pagesos i alguns menestrals de les comarques situades al sud de Barcelona, on Carrasquet, i altres, van posar en qüestió el control territorial de la nova Administració borbònica.

Informació i persuasió : en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720) [Fitxer informàtic] / Ricard Exposito Amagat ; [dirigida per: Xavier Torres i Sans]
Expósito i Amagat, Ricard


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2014
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l'edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus "editors" (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l'exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d'alfabetització i hem tractat la formació d'una primitiva "esfera pública". Tot això ens ha permès referir-nos a una "era de la informació" molt abans de la present "era de la (sobre)informació".

"Errades idees" sobre les "coses d'Europa" (i de Catalunya) : la publicística de la guerra de la Quàdruple Aliança a les comarques gironines / Ricard Expósito Amagat
Expósito i Amagat, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 215-242
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) és un conflicte que sol passar força desapercebut entre la historiografia del segle XVIII. No obstant això, aquesta pugna entre Felip V i una coalició formada per vells enemics (la Gran Bretanya, les Províncies Unides, el Sacre Imperi) i antics aliats (el regne de França), no solament fou un episodi força decisiu en la història europea, sinó també en la catalana: pocs anys després de la guerra de Successió, el Principat fou novament l'escenari d'una lluita internacional que reobrí ferides encara no curades: la pèrdua de les llibertats catalanes, la implantació progressiva de la Nova Planta borbònica i la resistència contra la nova dinastia. En aquest article ens proposem examinar la recepció d'aquesta guerra a les terres gironines a través dels papers impresos i manuscrits que tots dos bàndols hi feren circular l'any 1719. Ben entès, sols es tracta d'una primera aproximació a partir d'un parell de documents, de signe oposat, però molt reveladors.